Hem fet una avaluació del procés
d’E-A per tal de poder-nos situar com a mestres sobre allò aprés per als
alumnes amb l’activitat realitzada, i així poder
millorar el procés educatiu en altres activitats i en aquesta mateixa. Tenint
en compte que el procés d’aprenentatge no es produeix independentment del
procés d’ensenyament sinó que en depèn. Per tant les situacions que es
considerin millorables haurem de veure si són fruit de les mancances o
situacions personals dels alumnes o dels plantejament i desenvolupament de
l’activitat. Per aquest motiu, quan fem l’avaluació hem d’avaluar tant l’activitat com també la pràctica docent,
considerant aquesta avaluació com una de les millor estratègies per millorar.
Com en totes les activitats que es realitzen amb nens en
l’educació formal, es requereix una preparació anterior a aquesta que suposa
tanta o més feina que la acció pedagògica en sí. El fet de partir d’un problema i analitzar la
seva estructuració, especificitat de camp o complexitat, no només permet als
alumnes a engrescar-se en un procés amb la motivació de solucionar-lo, sinó que
també ajuda als mestres a organitzar-se millor, a programar i visualitzar la
tasca que es durà a terme.
Hem emmarcat el procés d’ensenyament-aprenentatge entorn als quatre
eixos descrits per Delors en el seu informe "L’educació; hi ha un tresor
amagat a dins" que al mateix temps també són les que en el fons són
l’objectiu de les competències bàsiques, que marquen el ritme del currículum
des de la LOE :
- Aprendre a
conèixer
- Aprendre a
saber fer
- Aprendre a
ser
- Aprendre a
conviure
Per tal de valorar l’aprenentatge de l’alumnat durant l’aplicació del
projecte haurem de tenir en compte tres moments del procés: a l’inici
(coneixements previs), durant i al final.
L’avaluació serà un procés valoratiu que seguirem al llarg del projecte,
és a dir, es tracta d’una avaluació de seguiment que valorarem a través de
graelles d’observació.
Els alumnes, tot i ser de P3 i P4, són infants bastant actius i raonen
força sobre les qüestions plantejades. Els coneixements previs que tenien sobre
com es desplacen els cargols van ser:
-
Amb
aigua
-
Per
terra
-
S’arrosseguen
amb la baba
-
S’enganxen
amb la baba
Després de determinar els coneixements previs de
l’alumnat ens vam adonar que tenien clar com es desplaçaven però que encara
podien construir nous aprenentatges.
Durant el procés, hem pogut observar diferents aspectes, com l’actitud
que han mostrat en realitzar les tasques, les seves capacitats i habilitats,
autonomia personal... Cal considerar que totes les activitats, han estat molt
motivadores per als alumnes i sobretot les activitats relacionades amb
l’ordenador i la càmera. Les noves tecnologies i la manipulació real de les
coses han fet que les tasques siguin més dinàmiques i motivadores.
En l’ultima fase del procés, s’ha comprovat el que
han aprés els nens a través d’una avaluació final. Aquesta consistia en que cada nen individualment havia de dibuixar
al paint un cargol. Alguns alumnes, majoritàriament els de P3, van mostrar
dificultats en el domini del ratolí i vam decidir que dibuixaríem com es
desplaça un cargol a la pissarra de guixos. Els resultats van ser satisfactoris
i vam veure que els nens i les nenes havien aprés molt sobre com dibuixar un
cargol i la manera com es desplacen.
Així doncs, per tal d’avaluar l’aprenentatge dels
infants, hem utilitzat l’observació directa durant tot el procés, i alhora les
tasques que han anat realitzant tenint en compte les possibilitats i capacitats
de cada un dels infants. Pensem que ha estat una experiència molt interessant i
innovadora i que aquesta pot ser posada en pràctica en molts contextos
diferents.
També hem
creat una activitat valorativa, que ens servirà tant a nosaltres com als nens i
nenes per saber què és el que hem après i el que ha quedat per aprendre.
Avaluació inicial:
|
|
Molt
|
Bastant
|
Adequadament
|
Poc
|
Gens
|
|
Participa de la conversa i/o el debat
|
|
|
|
|
|
|
Relaciona les preguntes amb el tema
|
|
|
|
|
|
|
Es deixa influenciar per part dels companys i companyes
|
|
|
|
|
|
|
Fa propostes sobre el tema amb arguments
|
|
|
|
|
|
|
Mostra nivell comunicatiu i comprensiu
|
|
|
|
|
|
|
Interpreta i relaciona el tema amb la realitat
|
|
|
|
|
|
Avaluació de seguiment:
|
|
Molt
|
Bastant
|
Adequadament
|
Poc
|
Gens
|
|
A l’aula hi ha un clima tranquil i organitzat?
|
|
|
|
|
|
|
S’estableixen bones relacions?
|
|
|
|
|
|
|
Hi ha nivell de motivació?
|
|
|
|
|
|
|
Hi ha col·laboració per part dels alumnes?
|
|
|
|
|
|
|
Es mostra nivell en quant a la resolució de problemes?
|
|
|
|
|
|
|
Fan hipòtesi sobre el tema?
|
|
|
|
|
|
Avaluació final:
|
|
Molt
|
Bastant
|
Adequadament
|
Poc
|
Gens
|
|
S’han
respost tots els dubtes?
|
|
|
|
|
|
|
Ha estat
correcta la intervenció de les mestres?
|
|
|
|
|
|
|
Ha esta
adequada la motivació per part de les mestres?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
afavorit a tots els nens i les nenes?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
valorat la tasca realitzada pels alumnes?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
tingut en compte els coneixements previs dels alumnes?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
utilitzat un vocabulari adient al nivell educatiu?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
tingut en compte els diferents estils d’aprenentatge?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
plantejat activitats funcionals i significatives pels alumnes?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
tingut en compte les necessitats dels nens i nenes?
|
|
|
|
|
|
|
Hem
quedat en un segon pla deixant el protagonisme en mans dels nens i nenes?
|
|
|
|
|
|
|
Els
criteris d’avaluació s’ajusten a les capacitats a desenvolupar?
|
|
|
|
|
|
A partir d’aquí, podem arribar a la conclusió que
l’aprenentatge és anar trobant-se contínuament amb coses desconegudes i
assimilar-les a partir d’un aprenentatge significatiu. Segons Jonnasen, el
procés de solució d’un problema és trobar allò desconegut. Així ha estat
enfocat i així podem veure que s’esdevenen els resultat de l’aprenentatge
significatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada