PAC 3: Descripció del procés seguit

La present unitat s’ha portat a terme entre el 14 i el 22 de maig (tercer trimestre) i té com a eix principal aprofundir en el coneixement dels cargols aprofundint en els desplaçaments.

SESSIÓ 1: CREACIÓ D’UN TERRARI A LA CLASSE.

DIA: 14 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 120 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària i pati de l’escola RECURSOS MATERIALS: -         Terrari -         Cargols -         Terra -         Graves de drenatge -         Pedres -         Troncs -         Vaporitzador -         Galledes -         Dues càmeres fotogràfiques DESENVOLUPAMENT: Vam col·locar-nos tots al voltant de la taula dels alumnes de P4 i vam situar-nos al medi natural on viuen els cargols per poder saber que necessitaríem per fer un terrari. Poc  a poc van anar sortint els materials que necessitàvem, a excepció de les graves de drenatge, entenem que era perquè no ho coneixien.  . Durant el procés d’elaboració del terrari, els alumnes van anar fotografiant tot allò que creien interessant i n’ha quedat un gran reportatge. És interessant conversar amb els nens i les nenes, perquè encara que siguin petits, tenen l’oportunitat de compartir interessos, dubtes, coneixements, experiències, idees... També ens serveix per conèixer quins són els seus coneixements previs.

SESSIÓ 2: OBSERVACIÓ DESPLAÇAMENTS CARGOLS AL TERRARI

DIA: Cada dia DURADA DE L’ACTIVITAT: 15 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Menjar -         Vaporitzador -         Dues càmeres fotogràfiques DESENVOLUPAMENT: Cada dia a les 3 de la tarda hem observat els desplaçaments dels cargols dins del terrari. Hem anat experimentant a partir de les hipòtesis que anaven dient els alumnes. Un dia els hi vam donar enciam, un altre els va mullar amb aigua,  un altre els vam observar mentre es desplaçaven al revés...

SESSIÓ 3: CURSES DE CARGOLS

DIA: 15 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 30 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Cartolina -         Retolador -         Regle -         Cargols -         Menjar -         Vaporitzador -         Dues càmeres fotogràfiques DESENVOLUPAMENT: Ens vam assentar amb rotllana al voltant de les cartolines i el terrari i vam comprovar les hipòtesis que ens havíem plantejat. Vam verificar que: -         Els cargols no es desplacen amb línia recta perquè no van seguir les dues línies paral·leles. -         Vam veure que si els hi posàvem menjar no es desplaçaven més ràpid. -         Si els mullàvem amb el vaporitzador deixaven la baba a la cartolina. -         Mentre es desplaçaven feien caca. -         Els cargols grans es desplacen més ràpid que els petits. Durant l’observació de les curses de cargols els nens i nenes feien fotos i vídeos.

SESSIÓ 4: MANUALITAT CARGOL. FEM CURSES I JOCS

DIA: 16 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 120 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Cartolina -         Retolador -         Regle -         Gomets -         Bastonets de les orelles -         Dues càmeres fotogràfiques DESENVOLUPAMENT: Cadascú tenia dos rectangles de cartolina, un més gran que l’altre. El rectangle petit simulava ser la closca del cargol que vam decorar amb gomets de colors i l’altra simulava ser el cos que li vam enganxar les dues banyes amb bastonets de les orelles i els dos ulls amb dos gomets negres.

SESSIÓ 5: AGAFEM CARGOLS

DIA: 21 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 120 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Dues càmeres fotogràfiques. -         Ordenador DESENVOLUPAMENT: El joc consistia en agafar un dels quatre cargols que hi havia la pantalla de l’ordenador. Si l’aconseguíem agafar, el cargol es feia gran i ens indicava del cargol que era. L’objectiu era treballar el moviment del ratolí, tenint control motriu i augmentant la precisió. HTTP://WWW.XTEC.CAT/~MGIMEN32/CARGOL/JOCSNAIL.HTM

SESSIÓ 6: ESCRIVIM CARGOL AL PC I PINTEM CARGOLS ON-LINE

DIA: 22 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 120 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Dues càmeres fotogràfiques. -         Ordenador DESENVOLUPAMENT: Aquesta activitat la vam portar a terme amb parelles. Primer, vam utilitzar un procesador de text per escriure la paraula cargol. Els alumnes d’educació infantil escriuen amb més facilitat amb el teclat que amb el paper i el llapis. La grafia deixa de ser l’objetiu prioritari i passa per reconeixer les lletres i prémer. Després cadascú triava un cargol d’una pàgina web i el pintava dels colors que volia. Aquesta activitat ens ajuda a treballar la motricidad fina y el domini del ratolí. HTTP://FLASHGAMESSPOT.COM/CA/PLAY/SWEET-SNAIL-COLORING-SWEET-SNAIL-COLORING-GAME-U/FLASH-GAME/

SESSIÓ 7: DIBUIXEM CARGOLS AL PAINT I A LA PISSARRA

DIA: 22 de maig DURADA DE L’ACTIVITAT: 120 minuts UBICACIÓ: Aula ordinària RECURSOS MATERIALS: -         Dues càmeres fotogràfiques. -         Ordenador -         Pissarra -         Guixos -         Esborrador DESENVOLUPAMENT: La darrera sessió va haver de ser modificada i enlloc de fer-ho a la pissarra digital, que era com estava previst, vam fer-ho al paint i a la pissarra de guixos. Concloíem la unitat programada amb aquesta activitat d’avaluació. En primera instància vam decidir que el Paint podria substituir a la pissarra digital, però va ser un error, ja que els alumnes no tenien prou domini amb el moviment del ratolí i no els hi sortien els cargols com ells tenien pensat. Per aquest motiu, vam decidir que la millor solució per fer una bona avaluació, seria fer-ho a la pissarra tradicional de guixos. Els alumnes es mostraven més segurs perquè podien dibuixar allò que volien.

PAC 3: Fitxa disseny projecte final

TÍTOL

COM ES DESPLACEN ELS CARGOLS?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS:

Aprenents: Alumnes de P3 i P4 d’educació infantil (17 alumnes). Mediador: Tutora de P3 i P4.

DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA:

¨       Ordinador amb connexió a Internet, Càmera fotogràfica, escàner… ¨       Programari de Windows o OpenOffice (Power Point, processador de textos Word i Paint) ¨       Gravadora d’àudio. ¨       Pissarra digital. ¨       Activitats Jclic

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA:

L’escola està situada en un poble petit i els alumnes acostumen anar al centre caminant. Prop de l’escola hi ha molta vegetació i aquests darrers dies que ha plogut els infants s’han trobat molts cargols i han començat a fer especulacions i hipòtesis sobre aquests animals. TRES CARACTERÍSTIQUES DEL PROBLEMA (Jonassen, 2003) Estructura: Es tracta d’un problema ben estructurat, doncs es parteix d’un tema que els alumnes coneixen i són continguts que es treballaran a l’aula. Són problemes de transformació perquè havent una causa igual o semblant sempre hi haurà un efecte definit. Partint d’una hipòtesi en sorgirà una resposta concreta i unes solucions predictibles i convergents. Complexitat: Considerem que és tracta d’un problema no massa complex, ja que és tracta d’investigar i requereix per part dels infants d’adquirir una sèrie de coneixements  informàtics. Té un nombre limitat de variables i un grau mitjà de predicció de les variables utilitzades. Especificitat de camp: És un problema concret i situat en un context determinat. S’emmarcarà a les hores de descoberta de l’entorn.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA:

El projecte es planteja arran de les preguntes que fan els infants de l’aula un dia de pluja. Serà un projecte d’investigació a partir dels interessos o/i dubtes que tenen els alumnes sobre els cargols.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT:

El projecte es durà a terme dins d’un centre situat en una població rural. Es desenvoluparà dins de l’aula ordinària amb els alumnes de P3 i P4 i a l’aula de cicle superior. Algunes activitats es faran amb tot el grup, d’altres en parelles i algunes individuals.

CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS:

La classe està formada per 17 infants entre P3 i P4. El grup de P3 està format per 5 nens i el grup de P4 està format per 12 alumnes, entre els quals 8 són nenes i 4 són nens. Són un grup molt actiu, amb moltes ganes d’aprendre, de pensar i amb molt d’interès per tot allò que passa al seu entorn. També se’ls veu molt motivats, curiosos  i tenen molta energia. Construeixen l’esquema corporal i prenen consciència del seu propi cos, aquesta interiorització els hi permetran situar-se en l’espai i temps de manera més precisa. Perfeccionen les seves habilitats sensorials, motrius i afina les habilitats motrius bàsiques. A més a més, desenvolupen la funció simbòlica; prediuen resultats; són capaços de memoritzar algunes dades conegudes per a ells; progressen en relació a l’orientació temporal; estableixen relacions, hipòtesis i seriacions; construeixen nocions de duració, successió i ritmes; passen de jocs solitaris a jocs cooperatius; milloren la seva creativitat; fan processos d’assimilació i acomodació...Sempre gaudint del món que els envolta i explorant la seva realitat més pròxima. A mesura que és van fent grans s’observa una evolució pel que fa als hàbits personals dels l’infants. El llenguatge verbal és l’instrument principal que tenen els infants per comprendre la realitat que els envolta. Poc a poc s’augmentarà i s’enriquirà el seu vocabulari, millorarà la seva creativitat sintàctica i l’enunciat de les frases (passant de simples a complexes) i tindran finalment un domini complert del repertori fonètic... Les pròpies vivències determinen les reaccions emocionals i les expressions comunicatives.

COMPETÈNCIES

1-Aprendre a ser i a actuar de manera cada vegada més autònoma ·     Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. ·    Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. 2- Aprendre a pensar i a comunicar ·    Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. 3- Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa ·    Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. ·    Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència. 4- Aprendre a conviure i habitar el món ·      Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE:

Aprendre a dur a terme un treball col·laboratiu. Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Aprendre a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació Mostrar una actitud responsable en l’ús dels aparells elèctrics. Experimentar i manipular elements de l’entorn proper (cargols)

CONTINGUTS BÀSICS

ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN EXPLORACIÓ DE L’ENTORN Observar i identificar els diferents elements de l’entorn. Observar i identificar fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana. Aprendre a  fer ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres. Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi. EXPERIMENTACIÓ I INTERPRETACIÓ Observar i reconèixer les semblances i diferències dels cargols: color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats. Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències, tant analògics com digitats: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Observar les característiques i comportaments dels cargols en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys/es de classe i organitzar-la en els diferents models. RAONAMENT I REPRESENTACIÓ Identificació dels canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte. Ús del dibuix com a mitja de representació: observació de la realitat, processos, canvis. ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES AUTONOMIA PERSONAL I RELACIONAL ·         Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius. ·         Desig d’autonomia i iniciativa pròpia. ÀREA DE COMUNICACIÓ I LLENGUATGES OBSERVAR, ESCOLTAR I EXPERIMENTAR Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons per produir missatges escrits o gràfics PARLAR, EXPRESSAR I COMUNICAR Utilització d’instruments tecnològics i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació per enregistrar, escoltar i parlar INTERPRETAR, REPRESENTAR I CREAR Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé. Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.

METODOLOGIA:

Es duran a terme 9 sessions. Activitat 1: Creem un terrari a la classe. Activitat 2: Observació diària de com es desplacen els cargols dins del terrari(farem fotografies) Activitat 3: Cursa de cargols. (Gravació amb vídeo) i observació de si van en línia recta o no. Amb aigua van més ràpid? Activitat 4: Fem una manualitat d’un cargol i fem curses i jocs amb aquests. Activitat 5: Agafem cargols. http://www.xtec.cat/~mgimen32/cargol/jocsnail.htm Activitat 6: Escrivim la paraula cargol a l’ordenador i pintem cargols on-line:http://flashgamesspot.com/ca/play/sweet-snail-coloring-sweet-snail-coloring-game-u/flash-game/ Activitat 7: Dibuixem cargols a la pissarra digital.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:

El treball es duran a terme dins de l’escola, concretament a l’aula ordinària. S’utilitzarà una metodologia constructivista d’ensenyament aprenentatge que motivi l’alumnat a la recerca d’informació i desperta la seva curiositat per aprendre. S’intentarà fomentar el treball cooperatiu i crear coneixement i habilitats a partir del propi aprenent mitjançant un aprenentatge significatiu. Ens hem basat amb una situació real on els alumnes podran experimentar.

CRITERIS DE D’AVALUACIÓ:

L’avaluació, es pot definir com “la valoració del procés d'ensenyament-aprenentatge que es fa en funció d'una presa de dades sobre aquest procés i que permet prendre decisions ajustades perquè es desenvolupi conforme a les finalitats proposades en ell” (De Pablo i altres, 1992). L’avaluació serà un procés valoratiu que seguirem al llarg del projecte, és a dir, es tracta d’una avaluació de seguiment on tindrem en compte les capacitats que els nens i nenes desenvolupen i també les seves actituds, i on també farem una autovaloració del mestre/a per tal de millorar aquells aspectes que no hagin estat del tot definits o aquells que no hem trobat prou satisfactoris, tant per part nostra com en els resultats mostrats per l’alumnat. Criteris generals per fer l’avaluació: ·         Contínua, global i formativa. ·         Desenvolupament de les capacitats i grau d’assoliment del objectius. ·         Criteris d’avaluació: referent per a l’observació. ·         Avaluació: afavorir el desenvolupament i aprenentatge de l’alumne i per revisar i adequar les maneres d’ensenyar i les programacions.

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ:

Activitat 1: 14 de maig Activitat 2: 15 de maig Activitat 3: Observació diària Activitat 4: 16 de maig Activitat 5: 21 de maig Activitat 6: 22 de maig Activitat 7: 22 de maig

PAC 2: Reflexió: S’ha produït un canvi conceptual?

A simple vista, es pot observar que hi ha hagut una millora en els conceptes utilitzats ja que el primer mapa conceptual nomes constava d’uns conceptes molt bàsics sorgits a partir de la meva avaluació prèvia i, en canvi, en els altres dos mapes conceptuals es veu un augment de les paraules claus i dels coneixements sobre aquestes paraules i sobretot una interrelació entre aquests. Al principi la connexió entre les paraules claus ciència, tecnologia, societat i educació no era del tot clara i es veia molt forçada. Així doncs, comparant amb l’últim mapa conceptual podem veure que el mapa i la relació entre conceptes és molt més complexa i no té res a veure amb el mapa inicial. Aquest últim, representa visualment els coneixements que he adquirit al llarg de la PAC 1 i la PAC 2.

Els tres mapes estan fets de manera diferent, ja que el primer el vaig fer a mà i li vaig fer una foto amb el mòbil i en canvi el segon i el tercer estan fets amb el Cmap. Al principi vaig tenir problemes per utilitzar-lo, però després d’investigar i anar provant, vaig descobrir com funcionava el programa, o al menys els apartats més bàsics: canviar el color o la línia dels conceptes, canviar la direcció de les fletxes... Estic segura que el ventall de possibilitats que ofereix el Cmap és molt més ampli però a base d’utilitzar-lo jo crec que descobriria moltes més coses. El resultat final obtingut considero que és satisfactori i aquest programa, quan el saps fer funcionar, considero que és molt pràctic i ràpid que qualsevol altre programa o fer-lo a mà.

Per altra banda, considero que els canvis conceptuals es produeixen a partir de les experiències personals, les relacions amb les altres persones, l’accés a diferents fonts d’informació, etc. D’aquesta manera modifiquem els nostres esquemes mentals i aprenem significativament uns nous coneixements, perquè aquests han estat establerts i relacionats estretament amb els previs. Hi ha hagut un anàlisi d’allò que sabíem, per tal de conèixer en quin punt ens situàvem, i després hem observat, a través dels mapes conceptuals, quins coneixements hem afegit i interrelacionat. Tot i això, els coneixements sempre poden augmentar i modificar-se. Per aquest motiu, penso que si tornéssim a fer un  d’aquí un temps, seria diferent d’aquest últim.

En conclusió, des del meu punt de vista, sí que hi ha hagut canvi conceptual, sobretot ho he observat en el procés de realització dels diferents mapes i en l’observació i comparació d’aquests.

Comparació dels mapes conceptuals

En aquesta pac hi ha tres mapes conceptuals, que per tal de comparar-los primer haurem de fer una breu descripció de cadascun i així adonar-nos dels canvis que hem anat fent en l’evolució dels mapes.

El primer és el de l’avaluació inicial i quan l’he observat després d’haver treballat en els altres mapes conceptuals, m’ha semblat força senzill. Tot i això, trobo que vaig representar els conceptes més generals, els quals surten després en els altres mapes. Apareixen els següents conceptes: Tecnologia (fonamentació, aplicació pràctica), Ciència (investigació), Societat (influeix en tot) i Educació (TIC, procés d’ensenyament-aprenentatge, TAC).

En el segon mapa, basat en l’article de Domènech i Tirado, podem veure que hi ha un nombre més elevat de conceptes, els quals estan més relacionats entre si. Per exemple, hi ha una relació més complexa entre Ciència i Tecnologia, Societat i Tecnologia i entre Ciència i Societat. A més, s’afegeix el concepte de Psicologia, ja que aquesta s’encarrega d’estudiar la Ciència, la Tecnologia i la Societat. També s’adjunta la diferència entre determinisme tecnològic i determinisme social en la branca de la tecnologia i relacionats amb la societat, perquè són uns conceptes que han tingut importància en la diferenciació dels bàndols del debat. També apareix el model dels estudis etnogràfics en laboratoris, el qual té dues perspectives (interactiva i perspectiva del teixit sense costures). La primera defensa una divisió estable entre allò tècnic i allò social, en canvi, la segona perspectiva diu que s’ha de tenir en compte el context social, polític i científic.

El tercer mapa conceptual, està basat en la lectura del mòdul de Julio Cabero i de la informació recollida en el debat. És cert que és el més complert, però potser hi ha massa conceptes en un sol mapa; tot i això, crec que encara es podria ampliar molt més, però potser no s’entendria res. En aquest mapa observem dos globus importants, la Tecnologia Educativa i les TIC, que serien les eines o els recursos de la primera. En la TE s’inclou la didàctica, el currículum, l’organització escolar, el conductisme, la psicologia de l’educació (psicologia cognitiva i construccionista), etc. A més, s’inclouen conceptes com la construcció d’aprenentatges, la metodologia activa, la interacció, entre d’altres.

Per concloure, el primer representa els meus coneixements previs de manera senzilla, el segon introdueix la interrelació dels conceptes generals, a més d’incrementar el nombre de conceptes, i el tercer amplia, de forma rellevant, el camp de l’aplicació de les noves tecnologies a l’educació.

PAC 2: Mapa de conceptes final

PAC 2: Article de Domènech i Tirado: Mapa de conceptes